Remco i la seva parella acabaven d'adquirir una caseta amb terreny en una urbanització a prop de Barcelona, ​​amb el somni de transformar el terreny a un sistema permacultural i orientar la seva vida cap a una manera de viure més coherent amb la natura, em va contactar per acompanyar-los en el disseny i la consultoria de la nova llar.

Abans d'ells, el primer amo havia mimat aquest terreny durant dècades, i allò es notava. Sota la vegetació descontrolada en aquell moment, es veia una terra fèrtil i treballada, i ells volien tornar-li el propòsit original, però amb una nova mirada: un hort productiu, bell i sostenible, pensat per acompanyar la seva manera de viure.

Vam estar treballant la visió basada a cultivar per a autoconsum, s'imaginaven diferents zones productives: diversos horts, un Bosc Comestible, un galliner, ànecs, fruiters… diversos sistemes però amb una condició imprescindible: tot havia de funcionar amb una dedicació baixa o moderada, aprofitant processos naturals, sistemes de reg eficients i cicles de nutrients. Volien produir, sí, però també viure tranquils.

El seu objectiu per als tres primers anys era construir uns fonaments sòlids, realistes i sostenibles, i fer-ho tot de manera amable, amb baixos requeriments de manteniment i un sistema que funcionés gairebé només gràcies al disseny.

El terreny oferia grans oportunitats: un antic hort fèrtil, diversos fruiters ja establerts, terrasses àmplies, racons amb microclimes molt diferents i un entorn natural ple de vida. També presentava alguns reptes, com zones d'argila, escorrenties intenses en episodis de pluja, manca de privadesa, senglars, i un sistema d'aigua inexistent que calia dissenyar des de zero.

A partir d'aquest primer diagnòstic, el meu treball va consistir a ordenar tot aquest potencial i convertir-lo en un disseny amb un Pla d'Implementació a tres anys per tenir una guia que transformaria un terreny desordenat en un espai productiu i estable i adaptat al seu estil de vida.

A Can Pau, el procés es va centrar a crear un disseny clar i realista que la família pogués implementar per fases, al seu ritme.

Es prioritza convertir la casa en una llar funcional, resolent necessitats urgents, i instal·lant un sistema d'aigua robust, amb un dipòsit principal d'uns 25.000 litres, elevat per funcionar per gravetat, i dipòsits secundaris repartits en punts clau.

Es va dissenyar el mapa amb Zones de Permacultura, a la zona 1, la més propera a l'habitatge, es va ubicar el primer hort familiar, petit, divers i fàcil de manejar. Vaig proposar bancals elevats, compostatge accessible i unes jardineres grans per integrar l'olivera i el llimoner que encara estaven en testos. El galliner es va ubicar estratègicament a la part alta, protegit i amb accés controlat al bosc comestible.

En conjunt, el disseny ofereix una visió completa i coherent del potencial de Can Pau, un espai capaç de convertir-se amb el temps, en un ecosistema productiu biodivers i resilient. Ara els propietaris tenen un pla detallat que els permet avançar amb seguretat, sabent què fer, per què fer-ho i en quin ordre. Una guia pràctica per transformar el seu terreny en una llar viva, fèrtil i sostenible.

El disseny els ofereix:

• Un pla clar de com organitzar el seu hort, els bancals, el galliner i el futur bosc d'aliments.
• Solucions precises per a problemes que abans els preocupaven: drenatge, sequera, privadesa, senglars, gestió de l'aigua i fertilitat del sòl.
• Una estratègia realista per arribar a l'autoconsum de verdures i ous sense augmentar les hores de treball.
• Un sistema de captació daigua planificat per assegurar reg fins i tot en estius secs.
• Una visió de futur que dóna sentit a cada pas que faran a partir d'ara.

Ara tenen un mapa físic i temporal que serveix de guia, redueix costos i evita decisions improvisades que podrien dificultar l'evolució natural de la finca.

Aquesta és la meva passió en dissenyar: transformar la incertesa en claredat i un terreny desordenat en un projecte ple de sentit.